Campanya per denunciar el mal funcionament de l’Hospital Sagrat Cor i per demanar-ne la seva gestió pública

♦Anàlisi de conjuntura

El sistema sanitari català articula bona part de l’assistència sanitària a través del Servei Català de la Salut (CatSalut), que concerta l’activitat amb centres de titularitats diverses integrats a la xarxa del SISCAT. Dins d’aquesta xarxa conviuen hospitals de gestió pública directa, hospitals privats sense ànim de lucre i, en alguns casos, centres i serveis prestats per empreses amb ànim de lucre.

Aquesta última realitat és quantitativament menor, però políticament i socialment molt greu. La presència d’empreses amb ànim de lucre dins del sistema sanitari públic introdueix una lògica aliena al dret a la salut: la de l’extracció de benefici econòmic a partir de recursos públics destinats a l’atenció sanitària. Quan això passa, una part dels diners públics deixen de revertir íntegrament en l’assistència, les plantilles, els equipaments o la qualitat del servei, i passen a convertir-se en marge empresarial.

En aquest marc, l’Hospital Sagrat Cor constitueix el cas paradigmàtic d’hospital amb ànim de lucre dins del SISCAT. Aquest és, actualment, propietat de Divina Pastora Seguros i gestionat per Quirón Salud a través d’una concessió desde 2011. Actua com a hospital secundari de referència per a una part de la població de Barcelona, en particular per a determinats equips d’atenció primària de l’Àrea Integral de Salut Barcelona Esquerra, però també rep derivacions d’altres centres hospitalaris de la xarxa pública, així com pacients que hi accedeixen a través de mútues o de forma privada.

Mentre que la major part de la població de la zona té com a hospital de referència un centre integrat en el sistema sanitari públic (malgrat de gestió consorcial), alguns equips d’atenció primària —com els ubicats a l’edifici del CAP Manso entre d’altres— han de derivar els seus pacients a l’Hospital Sagrat Cor. Aquesta situació genera una desigualtat territorial i assistencial difícilment justificable. En una mateixa àrea sanitària, no tota la població accedeix a la mateixa qualitat de recursos hospitalaris de referència ni a uns circuits assistencials homogenis. Això implica una fractura de l’equitat que hauria de regir qualsevol sistema sanitari públic, on l’accés a l’atenció especialitzada hauria de dependre exclusivament de criteris clínics i de necessitat, i no de l’organització desigual dels proveïdors ni de la seva titularitat.

Durant els darrers anys, a més, s’han anat acumulant denúncies i malestars relacionats amb el funcionament de l’Hospital Sagrat Cor. Aquestes problemàtiques afecten diversos àmbits. D’una banda, hi ha queixes reiterades de professionals del mateix centre sobre les condicions laborals, les càrregues de treball i l’organització assistencial. De l’altra, hi ha malestar entre usuaris i familiars per la qualitat de l’atenció rebuda i per diferents situacions de mala pràctica o d’atenció deficient. Finalment, també els professionals d’atenció primària que deriven pacients a aquest hospital denuncien de manera sostinguda dificultats d’accés a especialistes, problemes de coordinació i conseqüències negatives per a la continuïtat assistencial dels seus pacients.

Aquestes situacions no es poden desvincular del model de gestió. L’experiència acumulada en altres territoris, com la Comunitat Valenciana o la Comunitat de Madrid, mostra que la introducció del lucre en la provisió sanitària tendeix a generar dinàmiques perverses: estalvi en personal i recursos, priorització del rendiment econòmic per sobre de les necessitats assistencials, opacitat, deteriorament de les condicions laborals i afectació de la qualitat de l’atenció. En el cas del Sagrat Cor, aquestes dinàmiques semblen expressar-se de manera particularment greu.

Per això, la campanya que impulsem neix d’una necessitat urgent: denunciar públicament les irregularitats i problemàtiques associades al funcionament de l’Hospital Sagrat Cor, defensar els drets de professionals i usuaris, i exigir-ne la seva gestió pública. Al mateix temps, aquesta campanya vol anar més enllà d’un sol centre i assenyalar un problema estructural: la incompatibilitat entre la presència del lucre i la defensa d’un sistema sanitari realment públic, universal, equitatiu i orientat a les necessitats de la població.

Per això, en última instància, la campanya no només s’oposa a la gestió privat de l’hospital Sagrat Cor mentre aquest es mantingui dins la xarxa pública, sinó que planteja la necessitat d’expulsar progressivament qualsevol forma de lucre del sistema sanitari públic català, ja sigui a través de centres sencers o de la concertació de serveis específics.

♦Objectius de campanya

Objectiu 1. Denunciar i visibilitzar les irregularitats i els efectes del mal funcionament de l’Hospital Sagrat Cor, degut a la seva mala gestió

La campanya vol fer emergir públicament les problemàtiques associades al funcionament del centre i mostrar que no es tracta de casos aïllats, sinó d’un problema estructural que afecta:

• els professionals que hi treballen, sotmesos a males condicions laborals i sobrecàrrega, així com a un entorn laboral on es genera una dinàmica de competència entre professionals amb condicions laborals diferents dins del mateix entorn assistencial;
• els usuaris i les seves famílies, que estan rebent en molts casos una pitjor atenció administrativa i sanitària, amb impacte directe en l’experiència assistencial i la continuïtat de les cures;
• els professionals d’atenció primària i altres dispositius que hi deriven pacients, que es troben amb dificultats de coordinació i d’accés a especialistes;
• i també les arques públiques, ja que es destinen recursos del sistema públic a una empresa que opera amb ànim de lucre, fet que comporta un sobrecost del servei en forma de marges empresarials.
• Deixar clar que el problema és la gestió privada de l’hospital i en cap cas la mala praxi dels seus treballadors

Objectiu 2. Exigir la gestió pública de l’Hospital Sagrat Cor

La campanya reclama que l’activitat de l’Hospital Sagrat Cor passi a ser assumida sota formes de gestió pública o, com a mínim, sense ànim de lucre i sota control públic efectiu.

Aquesta gestió pública ha d’anar lligada a solventar totes les irregularitats i problemàtiques que implica la gestió actual de l’Hospital Sagrat Cor. En última instància la campanya ha d’aconseguir que tot el veïnat mobilitzat millori l’assistència sanitària. Es proposa la gestió pública com a mètode per aconseguir-ho, però sempre amb les garanties de que aquestes problamàtiques son resoltes.

Objectiu 3. Sensibilitzar la població sobre els efectes del lucre dins del sistema sanitari públic

La campanya vol contribuir a una presa de consciència col·lectiva: la salut no pot ser un espai de negoci. La presència del lucre dins del sistema públic comporta pèrdua de recursos, empitjorament de les condicions laborals, desigualtat en l’accés i deteriorament de la qualitat assistencial. Per això, més enllà del cas del Sagrat Cor, la campanya aspira a obrir un debat de fons sobre la necessitat d’eliminar qualsevol forma de prestació sanitària amb ànim de lucre dins del sistema sanitari públic català.

♦Argumentari

1- El lucre suposa una pèrdua directa de diners públics

Quan una empresa privada amb ànim de lucre presta serveis dins del sistema sanitari públic, una part dels recursos públics que rep no es reinverteixen en assistència, plantilles, equipaments o millores del servei, sinó que es transformen en beneficis empresarials. Això implica una desviació de diners públics que haurien d’estar íntegrament al servei de la salut de la població.

Si aquests mateixos recursos fossin gestionats per una entitat pública o sense ànim de lucre, podrien revertir completament en la millora de l’atenció. Per tant, la presència del lucre no és neutra: representa una pèrdua estructural de recursos per al sistema sanitari.

2.- La lògica del benefici empeny a estalviar en personal, recursos i qualitat assistencial

L’ànim de lucre introdueix incentius per reduir costos allà on més impacte té sobre l’assistència: les plantilles, els temps d’atenció, els circuits de suport, la qualificació del personal i els recursos disponibles. Això es pot expressar en ràtios insuficients, sobrecàrrega de treball, més pressió assistencial o assignació de tasques de gran responsabilitat a professionals amb una qualificació o un reconeixement laboral insuficients.

Aquestes pràctiques no només empitjoren les condicions de treball, sinó que poden posar en risc la qualitat de l’atenció. Quan un centre està orientat a extreure benefici, la pressió per fer més activitat amb menys recursos no és una disfunció accidental: és una conseqüència del model.

3.- Els usuaris pateixen una atenció més vulnerable i de pitjor qualitat

Quan l’assistència està sotmesa a la pressió del benefici econòmic, els usuaris corren el risc de rebre una atenció menys segura, menys accessible i de menor qualitat. Això no és només una qüestió organitzativa, sinó una qüestió de salut pública.

En el cas del Sagrat Cor, a més, aquesta situació adopta una forma especialment injusta: una part de la població de la mateixa àrea sanitària és derivada a un hospital amb pitjor percepció assistencial i menys capacitat de resposta, mentre la majoria té com a referència l’Hospital Clínic. Aquesta desigualtat crea una sanitat a dues velocitats dins del mateix sistema públic.

4.- Els professionals derivadors es veuen obligats a assumir riscos i responsabilitats que no els pertoquen

Els professionals d’atenció primària i d’altres dispositius que han de derivar pacients a l’Hospital Sagrat Cor es troben sovint en una situació de gran inseguretat assistencial. Les dificultats d’accés a especialistes, els problemes de coordinació i la percepció de mala resposta hospitalària fan que, en molts casos, aquests professionals hagin d’assumir decisions o responsabilitats que no els corresponen.

Això té un doble efecte. D’una banda, posa en risc els pacients, perquè no sempre poden accedir en temps i forma a l’atenció especialitzada necessària. De l’altra, carrega injustament els professionals derivadors amb riscos clínics, ètics i legals que deriven d’un model sanitari mal dissenyat.

5.- El lucre és incompatible amb els principis d’un sistema sanitari públic

Un sistema sanitari públic s’ha de regir per criteris de necessitat, equitat, qualitat i planificació democràtica. La lògica del lucre, en canvi, respon a una altra racionalitat: maximitzar rendibilitat, reduir costos i preservar interessos empresarials. Aquestes dues lògiques entren en contradicció.

Per això, el problema no és només el mal funcionament concret d’un centre, sinó la pròpia presència del benefici privat dins del sistema públic. El cas del Sagrat Cor és especialment greu, però també és un símptoma d’un problema més profund: la mercantilització progressiva de la sanitat pública catalana.

6.- Defensar la sanitat pública exigeix avançar cap a la desprivatització

La defensa del sistema sanitari públic no es pot limitar a corregir excessos puntuals. Cal avançar cap a un model en què els recursos públics siguin gestionats amb control públic, sense ànim de lucre i orientats exclusivament a garantir el dret a la salut. Això implica revisar la presència de centres mercantils dins del SISCAT i també la concertació de serveis concrets amb empreses privades amb ànim de lucre.

La campanya contra el Sagrat Cor, per tant, no és només una denúncia local, sinó una aposta de fons per una sanitat completament pública, universal i desmercantilitzada.

♦ Línies d’acció (proposta inicial)

Aquest apartat encara s’haurà de desenvolupar, però es poden començar a ordenar les accions en quatre blocs: accions de treballadors del centre, accions d’usuaris, accions de professionals derivadors i accions conjuntes.

A.-Accions de treballadors del centre

• Recollida i sistematització de testimonis sobre condicions laborals, sobrecàrrega, manca de personal i incidències assistencials.
• Elaboració d’un document de denúncia col·lectiva adreçat al CatSalut, a la direcció del centre i a la inspecció corresponent.
• Impuls d’assemblees o espais de coordinació entre professionals del centre.
• Valoració d’accions sindicals, concentracions o compareixences públiques.Accions d’usuaris i familiars

B.-Recollida de signatures i testimonis sobre mala atenció, demores, mala praxis o vulneració de drets.

• Creació d’un canal segur per rebre queixes i casos documentats.
• Presentació de reclamacions col·lectives davant el CatSalut, el centre i el Síndic de Greuges.
• Organització d’actes informatius oberts al barri i al territori afectat.

C.-Accions de professionals derivadors d’atenció primària

• Recollida de testimonis de professionals d’atenció primària i altres dispositius sobre problemes de derivació, accés a especialistes i continuïtat assistencial. s’ha creat un formulari perquè els professionals del CAP Manso puguin recollir totes les incidències que es van trobant (actualment n’hi ha 42 de registrades).
• Redacció d’un manifest o posicionament conjunt dels equips afectats.
• Comunicació formal al CatSalut denunciant l’impacte assistencial i els riscos sobre els pacients. (S’ha redactat una carta amb recollida de signatures que s’ha enviat per valissa interna a la consellera de salut, responsables de Cat salut i d’atenció primària de Barcelona ciutat i als directors dels EAP afectats)

• Demanda explícita de revisió del mapa de derivacions i de canvi d’hospital de referència.

D-Accions conjuntes i de campanya pública

• Redacció d’un manifest ampli de professionals i usuaris.
• Roda de premsa o contacte sostingut amb mitjans de comunicació per visibilitzar el conflicte.
• Crear xarxes socials específiques per a realitzar una campanya de difusió a xarxes amb materials gràfics, dades i testimonis.
• Recollida de signatures de suport a la retirada del Sagrat Cor del sistema públic.
• Sol·licitud de reunions amb CatSalut, Departament de Salut i grups parlamentaris.
• Organització d’una concentració o acte públic unitari.
• Elaboració d’un dossier amb casos, testimonis, argumentari i demandes polítiques.
• Enllaç de la campanya concreta contra la direcció i gestió del Sagrat Cor amb una reivindicació més general: l’expulsió del lucre del sistema sanitari públic català.

♦Possibles demandes concretes de la campanya

1. Auditoria pública immediata del funcionament assistencial, laboral i econòmic de l’Hospital Sagrat Cor.
2. Investigació de les incidències i denúncies presentades per professionals i usuaris.
3. Revisió urgent del model de derivacions dels equips afectats.
4. Fi de la concertació amb centres amb ànim de lucre quan aquesta perjudiqui l’equitat, la qualitat o l’eficiència del sistema.
5. Transformació del Sagrat Cor en centre de gestió pública/sense ànim de lucre i sota control públic.
6. Compromís polític per reduir i eliminar progressivament la presència del lucre dins del sistema sanitari públic català.